Noves lectures de la col·lecció: JOAN MIRÓ. CAMPS CREATIUS
Noves lectures de la col•lecció
Joan Miró: camps creatius
Mallorca va significar per a Joan Miro un extraordinari indret de creació en pau i llibertat, un jardí fèrtil que va conrear amb afany fins al final dels seus dies -utilitzant una coneguda metàfora del mateix artista que va afirmar el 1959 “Jo treball com un hortolà”. En plena maduresa, Miró va continuar creant infatigablement, com així ho testifiquen la quantitat i la qualitat de la seva producció artística i la multitud de projectes en els quals va treballar: pintura, escultura, projectes d’art públic, obra gràfica, ceràmica, murals, vidrieres, tapissos, decorats i vestuari per a teatre. Així mateix, la varietat de les tècniques, els materials i els procediments utilitzats testimonien aquest afany insaciable de recerca. El seu ímpetu transgressor i inconformista el va forçar a imposar-se nous reptes creatius per a fugir de la repetició, d’allò banal i, en definitiva, del que és convencional, i a encunyar així el seu propi llenguatge plàstic.
La diversitat de camps creatius va marcar també la seva darrera etapa de producció, desitjós sempre d’“anar més enllà” -com solia dir-, infringint totes les normes tradicionals de l’expressió artística. El xoc, la ruptura, l’obertura varen ser una tria constant fins als seus darrers dies, i les seves obres, per tant, varen tenir una major independència, llibertat d’expressió i radicalisme.
La relació de Joan Miró amb Mallorca es va mantenir al llarg de tota la seva vida. Encara que va néixer a Barcelona, el 20 d’abril de 1893, sa mare, Dolors Ferrà, com els seus padrins materns, era mallorquina. Aquest vincle familiar va fer que, a partir de 1900, passàs les temporades estiuenques a l’illa. Més endavant, els seus llaços amb Mallorca es varen veure reforçats arran del seu compromís amb una mallorquina, Pilar Juncosa, l’estiu de 1929, amb qui va contreure matrimoni.
Miró es va sentir especialment vinculat a dos llocs: Mont-roig (Tarragona), on els seus pares tenien una masia, i Mallorca. Ambdós li varen oferir el recolliment espiritual que necessitava per a la seva creació.
El 1956 Miró es va instal•lar definitivament a Mallorca, concretament a Son Abrines, on va disposar per primera vegada d’un magnífic estudi dissenyat pel seu gran amic i col•laborador, l’arquitecte català Josep Lluís Sert. És l’època d’un Miró reconegut, un pintor consagrat internacionalment i un artista que treballa silenciosament i incessant en un entorn privilegiat. Anys més tard, el 1959, Miró adquireix uns terrenys i els edificis contigus, Son Boter, i configura així un conjunt de tallers on realitza i projecta més de la tercera part de la totalitat de la seva obra artística, fins a la seva mort el 1983. Foren més de vint-i-cinc anys de fervent activitat i intensa aventura estètica, on l’esperit de lluita i l’afany d’experimentació no varen abandonar mai l’artista.
Joan Miró: Camps Creatius
 |
||
|
||
 |
Noves lectures de la col·lecció: I Tapissos i obra gràfica
Artistes: Joan Miró, Josep Royo
Dates: des del 24 gener de 2012
Lloc d'exposició: Espai Cúbic, Espai Zero i corredor
Nombre d'obres i característiques: al voltant de 60 obres entre tapissos, maquetes de la sèrie Gaudí, dibuixos, fotografies i obra gràfica-entre la qual destaca el llibre il·lustrat Le Lézard aux plumes d'or-, entre d'altres
Direcció del projecte: Elvira Cámara
Concepte i coordinació general del projecte: María Luisa Lax
Conservadora: María Luisa Lax
Coordinadors tècnics: Enric Juncosa, Esther Molina, Pilar Baos, Javier Costa i María Antonia Artigues
Col·laboració: departaments d'Administració i DEAC
Programa educatiu: Katia Martorell, Laura Costa i Tomeu Sastre
Difusió i comunicació: Jaume Reus i Núria Sureda
Muntatge: Xicarandana, Javier Costa
Retolació: Julià Homar
Traduccions al català: Servei d'Assessorament Lingüístic de l'Ajuntament de Palma
Traduccions a l'anglès: Rachel Waters
Fotografies: Francesc Català-Roca, Brassaï i anònim
Copyright de les obres de Joan Miró: © Successió Miró, 2012
Copyright de les fotos: © Arxiu Català-Roca (COAC)
Prestador dels tapissos: Successió Miró
Activitats educatives: QUAN JOAN PETIT ... ENFILA CONTES i CONTE CONTAT, CONTE ANIMAT
L'exposició titulada "Noves lectures de la col·lecció: I tapissos i obra gràfica", és la primera presentació d'una sèrie de noves lectures de la col·lecció del fons de la Fundació. En aquestes lectures hi ha alguns préstecs d'obres com en el cas dels tapissos.
El projecte, a mitjà termini, és complementar aquesta remodelació amb altres que es realitzaran en els pròxims mesos amb la idea d'anar rotant els rics fons de la Fundació.
En aquesta primera exposició, s'ha posat l'interès en dos llenguatges que va cultivar Miró de manera destacada: l'obra gràfica i el tapís. L'exposició mostra les estampes i els processos creatius de la Sèrie Gaudí, que Miró dedica a l'arquitecte. També s'ha seleccionat la sèrie titulada Le Lézard aux plumes d'or, relacionada amb textos poètics del propi Miró, així com els tapissos que s’hi inspiraren.
De manera paral·lela, s'han dissenyat dos tallers educatius per als mesos de febrer i març.
ESPAI ZERO
SÈRIE GAUDÍ, 1975
"Crec que en la meva manera de treballar hi ha grans afinitats amb Gaudí ..."
Joan Miró, 1941-42
Aquesta sèrie ret homenatge a Antoni Gaudí, l'arquitecte modernista català que Joan Miró va conèixer mentre assistia a classes de dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona. Miró admirava profundament a Gaudí i la seva obra va ser una referència constant.
La sèrie Gaudí consta de 21 estampes que tenen el seu origen en sengles maquetes preliminars. El escacat irregular i policrom d'aquestes maquetes evoca el "trencadís", els fragments de ceràmica o vidre que Gaudí utilitzava com a revestiment d'alguns elements arquitectònics. La sèrie es va estampar en col•laboració amb Joan Barbarà, i va ser publicada per Maeght a Barcelona, el 1979.
Antoni Gaudí i Joan Miró sentien fascinació per la naturalesa, d'aquí la seva preferència per les línies corbes i les formes orgàniques. Miró es va identificar també amb la integració de les arts i el treball en equip que informaven l'arquitectura de Gaudí.
El 1957, Miró va propiciar el diàleg entre art i arquitectura en crear el Mural del sol i el Mural de la lluna, en col·laboració amb Josep Llorens Artigas, per a la seu de la UNESCO a París. Per tal d'enriquir el procés creatiu d'aquests murals ceràmics, Miró va visitar les seves fonts d'inspiració: Altamira, la pintura romànica catalana i l'arquitectura de Gaudí. En els anys 60 el Laberint, el conjunt d'escultures, ceràmiques i murals que Miró va concebre per als jardins de la Fondation Maeght de Saint-Paul-de-Vence, va fusionar de nou art i arquitectura.
Miró va sintonitzar, a més, amb la poètica del fragment del "trencadís", el mosaic irregular en el qual Gaudí havia arribat a incrustar trossos de tasses o ampolles, com en el sostre de la sala hipòstila del Parc Güell (1900-1914). A partir dels anys 20, Miró va incorporar objectes en els seus collages, objectes poètics i "assemblages". El gruix de la producció escultòrica mironiana dels anys 60 i 70 va tenir el seu origen en acoblaments d'objectes. A l'hora d'immortalitzar aquests "assemblages" en bronze, Miró partia de buidats dels propis objectes, un procediment que l'artista va relacionar amb el mètode de treball de Gaudí.
Vitrina:
• 5 Llibres sobre Gaudí de la biblioteca personal de Joan Miró
• Reproducció de l'article adherit a la part posterior del llibre de Gaudí escrit per Ràfols
• Retall de premsa foto de Gaudí en processó de Corpus que Miró conservava al Taller Sert
• 2 fotos de Miró al Parc Güell
• Revista Papers de Son Armadans en homenatge a Gaudí, amb portada de Miró
Aquests llibres i documents testimonien l'interès de Joan Miró per l'arquitecte Antoni Gaudí. Els llibres, publicats entre 1928 i 1966, procedeixen de la biblioteca personal de Miró. Els autors d'algunes d'aquestes publicacions van ser persones properes a l'artista, com Josep Francesc Ràfols, Joan Prats, Joaquim Gomis i Alexandre Cirici i Pellicer.
L'article de premsa sobre Gaudí és una reproducció de l'original adherit al llibre de Ràfols.
El retall de premsa amb la foto de Gaudí era una de les imatges que esquitxaven les parets del Taller Sert. La foto de Brassaï i la de Català-Roca documenten sengles visites de Miró al Parc Güell, en els anys 50, acompanyats per l'editora Rosamond Bernier i pel ceramista Josep Llorens Artigas. Papeles de Son Armadans va retre un homenatge a Gaudí, el 1958, publicant aquesta revista amb una coberta il·lustrada per Miró.
CORREDOR
Le Lézard aux plumes d'or, 1971
Text i il·lustracions de Joan Miró
15 litografies en color
35,5 x 50 cm
Editor: Broder
Impressió: Mourlot, París
A partir de novembre de 1936, Joan Miró va començar a escriure prosa poètica i versos, en francès, en un quadern de dibuix. Miró contemplava la possibilitat de recopilar aquests textos poètics en un llibre il·lustrat, propòsit que evidencien tant les anotacions finals del mateix quadern, com una carta a Pierre Matisse del 18 de desembre de 1936.
Aquest llibre que Miró tenia en ment mai va veure la llum, en canvi, sí van aparèixer extractes dels poemes en diferents publicacions. El 1946, Cahiers d'art va publicar alguns versos amb el títol de "Jeux poètiques". En aquest mateix període, altres versos de Miró es van incorporar al llibre Le Lézard aux plumes d'or, si bé la majoria dels poemes van ser publicats a Ubu aux Baléares (1971).
El novembre de 1971, es va publicar l'edició de bibliòfil de Le Lézard aux plumes d'or amb textos de Miró il•lustrats pel propi artista amb 15 litografies a color, dues de les quals a doble pàgina, i 23 pàgines de text cal·ligrafiat per l'artista sobre pedra.
ESPAI CÚBIC I HALL
Anys més tard, algunes de les estampes de la sèrie reunida a Le Lézard aux plumes d'or van servir d'inspiració per a uns tapissos teixits per Josep Royo.
Els tapissos i sobreteixims de Joan Miró neixen de la seva idea "d'escapar de la pintura-pintura, explorar altres mitjans d'expressió, desxifrar terres desconegudes". En aquesta aventura l'acompanya sempre un home, Josep Royo que, amb la seva fogositat i mestratge, va permetre a Joan Miró llançar-se dins d'aquest nou àmbit de creació.
Josep Royo, mestre artesà, lliçador de Tarragona, neix a Barcelona el 1945. El 1970 coneix Joan Miró i comencen la seva col·laboració, de la qual neixen els sobreteixims i una sèrie de tapissos monumentals ubicats a tot el món.
El procés de creació dels tapissos s'iniciava a partir d'una maqueta dissenyada per Joan Miró. D'aquesta pintura Royo s'encarrega dues reproduccions fotogràfiques a color i una ampliació de gran format en blanc i negre sobre les quals treballava el volum i la textura .... "Llavors comença l'etapa més difícil, la més compromesa però la més creativa. Cada color, cada forma, cada espai han de trobar una solució plàstica, expressada en llenguatge tèxtil, dues o quatre punts, nusos, enllaçats, entrepassades de si i de no, dos i quatre caps, gruixos gairebé escultòrics, decidir-se per la llana o l'espart, treure partit de la força i de les qualitats naturals que posseeix el jute ... " ens explica Royo.
En aquesta mostra de tapissos podem observar totes aquestes qualitats.
PRIMERA VITRINA: 8 fotografies de Francesc Català-Roca relacionades amb l'elaboració dels tapissos
L'obra de Francec Català-Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1998), el situa com un dels fotògrafs més importants de Catalunya, no només pel seu paper de precursor en el camp de les avantguardes, sinó també com a testimoni directe de les transformacions de la nostra societat. Es va relacionar amb el món artístic i cultural de l'època: Dalí, Miró, Guinovart, Tàpies, Chillida, Llorens Artigas, JV Foix, Brossa ... Aquest entorn el va ajudar de ser un fotògraf inquiet i d'una gran personalitat.
SEGONA VITRINA: 6 dibuixos, un quadern de dibuixos, i tres fotos relacionades amb el tema dels tapissos.
Al costat de les fotografies de Català-Roca, es pot contemplar una acurada selecció de dibuixos preparatoris de la dècada dels setanta que formen part del fons de la col·lecció. Principalment, s'han volgut destacar aquells que tenen relació amb els processos d'execució de tapissos i sobreteixims que durà a terme Joan Miró anys després i que, d'altra banda, són de gran interès ja que han estat mostrats al públic en comptades ocasions.
Activitats educatives
• QUAN JOAN PETIT ... ENFILA CONTES
Dates: 4, 5, 11, 12, 18, 19, 25 i 26 de febrer (famílies amb nens de 3 a 6 anys)
• CONTE CONTAT, CONTE ANIMAT
Dates: 10, 17, 24 i 31 de març (famílies amb nens d'entre 7 i 12 anys)
Mons creatius. Es tracta d'un programa d'activitats teòric plàstiques destinades a les famílies, amb l'objectiu d'apropar l'art contemporani i als processos creatius.
Consta de dos tipus de tallers diferents: un per a famílies amb nens d'entre 3 i 6 anys i un altre per a famílies amb nens d'entre 7 i 12.
Aquest programa està pensat perquè tots interactuïn creant el seu propi món, experimentant, inventant, aprenent ...
HIVERN 2011
Quan Joan petit ... enfila contes
A partir del llibre "Li lezard aux plumes d'or" de Joan Miró tejeremos entre tots nuestrss pròpies històries. Projecte de l'equip educatiu de la Fundació Pilar i Joan Miró.
Per a qui? Famílies amb nens d'entre 3 i 6 anys
Quan? 4, 5,11,12,18,19, 25 i 26 de febrer de 2012. A les 11.30h
Com? Reservar plaça trucant a la Fundació Pilar i Joan Miró, al 971 70 14 20
¿Preu? 2 € per nen
Conte explicat, conte animat
Mitjançant tècniques d'animació (stop motion) compartirem experiències i crearem històries entre tots. Projecte de l'equip educatiu de la Fundació Pilar i Joan Miró.
Per a qui? Famílies amb nens d'entre 7 i 12 anys
Quan? 10, 17, 24 i 31 de març de 2012. A les 11h
Com? Reservar plaça trucant a la Fundació Pilar i Joan Miró, al 971 70 14 20
¿Preu? 2 € per nen
EXPOSICIÓ DE JOAN MIRÓ. LLISTAT D’OBRES
TAPISSOS
Joan Miró i Josep Royo, 1989-1991
Miró a l’encre
Lana y algodón
207 x 140 cm
Successió Miró
Joan Miró i Josep Royo, 1989-1991
Le Lézard aux plumes d’or
Lana, algodón y yute
190 x 270 cm
Successió Miró
Joan Miró i Josep Royo, 1989-1991
Le Lézard aux plumes d’or
Lana, algodón y yute
190 x 270 cm
Successió Miró
Joan Miró i Josep Royo, 1989-1991
Le Lézard aux plumes d’or
Lana, algodón y yute
200 x 270 cm
Successió Miró
Joan Miró i Josep Royo, 1989-1991
Le Lézard aux plumes d’or
Lana, algodón y yute
190 x 270 cm
Successió Mir
Joan Miró i Josep Royo, 1989-1991
Le Lézard aux plumes d’or
Lana, algodón y yute
190 x 270 cm
Successió Miró
Joan Miró i Josep Royo, 1989-1991
Le Lézard aux plumes d’or
Lana, algodón y yute
190 x 270 cm
Successió Miró
OBRA GRÀFICA
SÈRIE GAUDÍ, 1975 [ca]
Maqueta para Gaudí I, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 69,7 × 40 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-600
Maqueta para Gaudí II, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 50,5 × 35,2 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-601
Maqueta para Gaudí III, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 50 × 35,3 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-602
Maqueta para Gaudí IV, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 38 × 36,2 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-603a
Maqueta para Gaudí V, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 38 × 36,2 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-603b
Maqueta para Gaudí VI, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 19,5 × 31,7 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-604
Maqueta para Gaudí VII, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 31,5 × 19,8 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-605
Maqueta para Gaudí VIII, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 32 × 19,5 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-606
Maqueta para Gaudí IX, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 30,2 × 25,2 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-607a
Maqueta para Gaudí X, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 30,2 × 25,2 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-607b
Maqueta para Gaudí XI, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 19,5 × 32 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-608
Maqueta para Gaudí XII, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 31,3 × 19,7 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-609
Maqueta para Gaudí XIII, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 19,6 × 32,3 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-610
Maqueta para Gaudí XIV, 1975
Gouache, tinta, lápiz de grafito, bolígrafo, pastel y collage sobre papel, 38,2 × 28,2 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-611a
Maqueta para Gaudí XV, 1975
Gouache, tinta, lápiz de grafito, bolígrafo, pastel y collage sobre papel, 38,2 × 28,2 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-611b
Maqueta para Gaudí XVI, 1975
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 38,1 × 28 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-612
Maqueta para Gaudí XVII, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre cartón, 89,8 × 62,8 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-613
Maqueta para Gaudí XVIII, 1975 [ca]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, lápiz de cera, pastel y collage sobre papel, 89,8 × 63,7 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-614a
Maqueta para Gaudí XIX, 1975 [ca]
Lápiz de color, rotulador, lápiz de grafito, aguafuerte y gofrado sobre papel, 89,8 × 63,7 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-614b
Maqueta para Gaudí XX, 1975 [ca]
Tinta, gouache, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 95 × 81 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-615
Maqueta para Gaudí XXI, 1975 [post]
Gouache, tinta, lápiz de grafito, pastel y collage sobre papel, 102,2 × 64 cm
Procedencia: Donación de Joan Barbarà y Successió Miró, 1998
FPJM-616
LE LEZARD AUX PLUMES D’OR, 1971
Texto e ilustraciones de Joan Miró
15 litografías en color
35,5 x 50 cm
Editor: Broder
Impresión: Mourlot, París
FPJM-LI-5
DIBUIXOS
Sin título, 1970
Bolígrafo, lápiz de grafito y lápiz de color sobre papel, 27,5 × 21,6 cm
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1177.2
Sin título, 1971 [post]
Bolígrafo, lápiz de grafito y lápiz de color sobre papel, 27 × 21 cm
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1176
Sin título, 1971
Bolígrafo sobre papel, 27,8 × 21 cm
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-675
Sin título, 1971
Bolígrafo sobre papel, 20,5 × 27,4 cm
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-676
Sin título, 1972
Bolígrafo sobre papel, 15,5 × 19,8 cm
Inscripciones: gran tapís / cordes / llana morada / b / g. / 16/VI/72 llanes negres, blaves i grogues
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1280
Sin título, 1972
Bolígrafo y lápiz de color sobre papel, 15,5 × 19,8 cm
Inscripciones anverso: 20/VIII/ / 72
Inscripciones reverso: Boule d'amarrage / La té que portar / en Joanet de / París
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1278
Quadern de dibuixos
Sin título, 1973
Bolígrafo y lápiz de cera sobre papel, 19,7 × 29,7 cm
Inscripciones: 245 x 7 (per 200 k.) / Vendrell. 27/I/73 / X Blanc pintura X / pel redó [?] / negre / V em tenen que enviar fotos / de llargada total i fragments / llanes color / molt negre Pajarita / [molt] blanc [Pajarita] / escombres per pintar / pinzells grossos / pensant en Van-Gogh / colors Pajarita / aparell barques / 7 paraigües / guants
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.07
FOTOGRAFIES
Francesc Català-Roca
Sin título, 1973
Papel fotográfico en color, 23,2 × 19,9 cm
Inscripciones anverso:
Inscripciones reverso: F. CATALÀ ROCA / FOTÓGRAFO / TRAVESERA DE DALT, 44 - TEL. 2141493 / BARCELONA-12 / B-45937
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.28
Francesc Català-Roca
Sin título, 1973
Papel fotográfico en color, 24,8 × 19,7 cm
Inscripciones anverso:
Inscripciones reverso: F. CATALÀ ROCA / FOTÓGRAFO / TRAVESERA DE DALT, 44 - TEL. 2141493 / BARCELONA-12 / B-45942
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.24
Francesc Català-Roca
Sin título, 1973
Papel fotográfico en color, 24,7 × 19,9 cm
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.20
Francesc Català-Roca
Sin título, 1973
Papel fotográfico en color, 24 × 19,7 cm
Inscripciones anverso:
Inscripciones reverso: F. CATALÀ ROCA / FOTÓGRAFO / TRAVESERA DE DALT, 44 - TEL. 2141493 / BARCELONA-12 / B-45920
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.18
Francesc Català-Roca
Sin título, 1973
Papel fotográfico en color, 19,6 × 24,3 cm
Inscripciones anverso:
Inscripciones reverso: F. CATALÀ ROCA / FOTÓGRAFO / TRAVESERA DE DALT, 44 - TEL. 2141493 / BARCELONA-12 / B-45901
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.25
Francesc Català-Roca
Sin título, 1973
Papel fotográfico en color, 19,6 × 24,1 cm
Inscripciones anverso:
Inscripciones reverso: F. CATALÀ ROCA / FOTÓGRAFO / TRAVESERA DE DALT, 44 - TEL. 2141493 / BARCELONA-12 / B-45899
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.21
Francesc Català-Roca
Sin título, 1973
Papel fotográfico en color, 24,1 × 19,6 cm
Inscripciones anverso:
Inscripciones reverso: F. CATALÀ ROCA / FOTÓGRAFO / TRAVESERA DE DALT, 44 - TEL. 2141493 / BARCELONA-12
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.23
Francesc Català-Roca
Sin título, 1973
Papel fotográfico en color, 23,8 × 19,8 cm
Inscripciones anverso:
Inscripciones reverso: F. CATALÀ ROCA / FOTÓGRAFO / TRAVESERA DE DALT, 44 - TEL. 2141493 / BARCELONA-12 / B-45933
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.27
Anónimo
Sin título, sin fecha
Papel fotográfico en blanco y negro, 24 × 17,9 cm
Procedencia: Donación del artista, 1981
FPJM-1415.05.3
VITRINA AMB EL SEGÜENT CONTINGUT:
• 5 llibres sobre Gaudí de la biblioteca personal de Miró
• Reproducció de l'article aferrat a la part posterior del llibre de Gaudí escrit per Ràfols
• Retall de premsa, foto de Gaudí en processó del Corpus que Miró conservava en el Taller Sert
• 2 fotos de Miró en el Parc Güell
• Revista Papeles de Son Armadans d'homenatge a Gaudí, amb portada de Miró
• (Número especial d'homenatge a Gaudí). Any IV. Tom XV. Núm. XLV bis. Palma de Mallorca, 1958. En 4º, 159 pàgs., amb il·lustracions i làmines.
Exposició permanent
Exposició d’obres de Joan Miró
L’Espai Estrella presenta una selecció d’obres de Miró que atorguen protagonisme al color vermell, un color càlid, vital i inquiet. El 1965, preguntat pel seu color favorit, Joan Miró va respondre: "El blanc immaculat d’una paret de calç, que permet posar-hi el blau de somni i un roig de passió".
Miró va privilegiar el vermell a les seves obres, des de la seva primera etapa, quan va pintar L’Éventail rouge (El ventall vermell) el 1916. Tímidament, el vermell va anar introduint-se a les pintures oníriques dels anys vint, amb qualsevol morfologia –barretines, fums flamejants, cors apassionats, sexes escarlata, traços ferms, explosions vermelló, cercles o formes ovoides, possibles sols fulgurants. Es tenyiren també de vermell alguns dels paisatges d’aquell mateix període. El vermell iracund tradueix enèrgicament la ràbia que batega a les pintures salvatges de mitjan anys trenta. El vermell va contagiar la seva alegria al conjunt d’olis de fons gerd, “Varengeville I”, de 1939, i en menor mesura a les Constel·lacions (1940-41). A partir d’aquell moment, l’apogeu del color vermell es va fer ja imparable, en especial quan els colors primaris pràcticament s’apropiaren de la paleta cromàtica. Miró va permetre apuntar-se al color vermell de manera canviant i intermitent en les diferents fases de la seva producció artística i en la majoria dels mitjans d’expressió plàstica, pintura, dibuix, obra gràfica, escultura, ceràmica, murals o tapissos.
El vermell s’obre pas entre el garbuix de traços negres de la pintura Mai 68 (1968-1973). El títol de l’exposició ret homenatge al poema homònim que el cantautor valencià Raimon va dedicar a l’artista Joan Miró el 1968. La presentació de l’exposició opera com una flamarada de foc que s’aviva bruscament i es va esmorteint gradualment fins a esvair-se gairebé per complet. Seguint aquest principi, les obres s’han agrupat, en funció del protagonisme i la intensitat del vermell, en dos àmbits diferents. L’exposició està integrada per pintura, dibuix, ceràmica i obra gràfica, juntament amb proves d’estampació. Aquestes peces varen ser creades entre els anys cinquanta i els anys vuitanta.
El protagonisme del vermell en el primer àmbit destaca particularment en una xilografia i en una aiguatinta damunt paper. A les obres del segon àmbit, el vermell gradualment va cedint terreny. Seguint l’estela d’un dibuix titulat Accent rouge de 1977, les obres d’aquest àmbit presenten accents, traços o notes de color vermell que realcen la resta de la composició, com s’observa a Fusées (1959) i Personnage (1963). Al llarg de l’exposició, el vermell configura paisatges inexistents, dones despentinades, caps de dona, ballarines sense gravetat, ocells, animals, personatges insòlits, constel·lacions, sols refulgents. El vermell genera projectes de pintura, escultura, obra gràfica, i murals com l’esbós per al mural ceràmic de l’aeroport de Barcelona. El vermell origina meandres, fa eclosió com una flor, envaeix parcialment el suport, el solca, l’esquitxa, el taca. L’inunda amb insolència o, al contrari, s’insinua tímidament.
L’exposició es completa amb un documental que explica la importància de Mont-roig per a Miró, dirigit per Martí Rom, el 1979. La mostra continua a la biblioteca amb la presentació del llibre Monument à Christophe Colomb et à Marcel Duchamp, il·lustrat per Miró, en col·laboració amb altres artistes. La biblioteca acull, a més, el manuscrit del poema de Raimon dedicat a Joan Miró, al costat de poemes de Rafael Alberti, Michel Leiris o Shuzo Takiguchi.
A Joan Miró
D'un roig encès
voldria les cançons.
D'un roig encès
voldria la vida.
D'un roig encès
tots els amors.
D'un roig encès.
D'un roig encès
aquest racó tan perillós;
la gent d'ací i la de fora
que fossen tots
d'un roig encès.
D'un roig encès
voldria el món,
i dir les coses
tal com són.
Raimon, 1968
Joan Miró. D'un roig encès
Fins el 19 de desembre
A Joan Miró
D'un roig encès
voldria les cançons.
D'un roig encès
voldria la vida.
D'un roig encès
tots els amors.
D'un roig encès.
D'un roig encès
aquest racó tan perillós;
la gent d'ací i la de fora
que fossen tots
d'un roig encès.
D'un roig encès
voldria el món,
i dir les coses
tal com són.
Raimon, 1968
“D’un roig encès” atorga protagonisme al color vermell, un color càlid, vital i inquiet. El 1965, quan li demanaren quin era el seu color favorit, Joan Miró va respondre: “El blanc immaculat d’una paret de calç, que permet posar-hi el blau de somni i un roig de passió”.
Miró va privilegiar el vermell a les seves obres, des de la seva primera etapa, quan va pintar L’Éventail rouge (El ventall vermell) el 1916. Tímidament, el vermell es va anar introduint a les pintures oníriques dels anys vint, amb qualsevol morfologia –barretines, fums flamejants, cors apassionats, sexes escarlata, traços ferms, explosions vermelloses, cercles o formes ovoides, possibles sols fulgurants. Es varen tenyir també de vermell alguns dels paisatges d’aquell mateix període. El vermell iracund tradueix enèrgicament la ràbia que batega a les pintures salvatges de mitjan anys trenta. El vermell va contagiar la seva alegria al conjunt d’olis de fons gerd, Varengeville I, de 1939, i en menor mesura, les Constel•lacions (1940-41). A partir d’aquell moment, l’apogeu del color vermell es va fer ja imparable, en especial quan els colors primaris pràcticament es varen apropiar de la paleta cromàtica. Miró va permetre guaitar al color vermell de manera canviant i intermitent en les diferents fases de la seva producció artística i en la majoria dels mitjans d’expressió plàstica: pintura, dibuix, obra gràfica, escultura, ceràmica, murals o tapissos.
El vermell s’obre pas entre l’embolic de traços negres de la pintura Mai 68 (1968-1973). El títol de l’exposició ret homenatge al poema homònim que el cantautor valencià Raimon va dedicar a l’artista Joan Miró el 1968. La presentació de l’exposició opera com una flamarada de foc que s’aviva bruscament per anar-se esmorteint gradualment fins que s’esvaeix gairebé per complet. Seguint aquest principi, les obres s’han agrupat en funció del protagonisme i la intensitat del vermell en dos àmbits diferents denominats Flames i Accent vermell. L’exposició està integrada per pintura, dibuix, ceràmica i obra gràfica, juntament amb proves d’estampació. Aquestes peces varen ser creades entre els anys cinquanta i els vuitanta.
El primer àmbit, Flames, l’inaugura Toile brûlée 2 (Tela cremada 2), una pintura damunt tela que forma part d’una sèrie de 5 obres que Miró “va assassinar” i va cremar el desembre de 1973. Una tela doblement vermella, pel seu pigment i per l’empremta perenne que les flames hi deixaren a la superfície. Miró la va cremar per motius plàstics i ideològics. Va obtenir matèries i textures de bellesa inusitada, mentre qüestionava el mercat de l’art. Miró va llançar pintura en pols damunt teles verges i els va calar foc. Va controlar la combustió i l’avanç de les flames amb aigua i una granera. La denominació del segon àmbit respon al títol Accent rouge d’un dibuix de Miró realitzat el 1977, encara que existeixen versions anteriors d’aquest mateix tema. Aquest dibuix, concebut per a un tríptic, presenta uns petits traços vermells que il•luminen el fons negre. Les obres del segon àmbit segueixen l’estela d’aquest dibuix i presenten traços o notes de color vermell que realcen la resta de la composició. Els accents vermells són perceptibles a les dues obres que encapçalen el segon àmbit, Fusées (1959) i Personnage (1963).
Al llarg de l’exposició, el roig configura paisatges inexistents, dones despentinades, caps de dona, ballarines sense gravetat, ocells, animals, personatges insòlits, constel•lacions, sols refulgents. El vermell genera projectes de pintura, escultura, obra gràfica, i murals com la maqueta del Mural del sol per a la seu de la UNESCO a París o com l’esbós per al mural ceràmic de l’aeroport de Barcelona. El vermell origina meandres, fa eclosió com una flor, envaeix parcialment el suport, el solca, l’esquitxa, el taca. L’inunda amb insolència o, al contrari, s’hi insinua tímidament.
María Luisa Lax, conservadora de la Fundació Pilar i Joan Miró